Faig servir el dic de goma a totes les endodòncies. Considerem que si una dent no es pot aïllar amb el dic de goma, la endodòncia no es pot realitzar amb criteris de qualitat. Tot i ser un material de ús obligat en endodòncia, hi ha molts pacients que no ho coneixen. La seva funció és la de aïllar la dent del medi bucal: saliva, llengua, galtes per a proporcionar un camp de treball sec i lliure de bacteris que posin en perill el éxit del tractament.
- Fotografia del llibre del Dr. Arnaldo Castellucci. Reproduïda amb permís del autor.
Avui dia, cap endodoncista hauria de treballar sense ell, malgrat que no és un invent nou. Es va inventar al 1864 per Sanford C. Barnum. Es una capa fina cuadrada o rodonda de làtex (silicona pels al.lèrgics), que queda fixada al voltant de una o varies dents mitjançant uns petits dispositius anomenats clamps. És ràpid i fàcil de col.locar.
Si es fa una endodòncia sense el dic de goma, la saliva contaminarà els conductes radiculars i la endodòncia està condemnada al fracàs en el 100% dels casos.
El principal objetiu de la endodòncia és eliminar el teixit pulpar, donar forma apropiada als conductes per a poder irrigar i desinfectar el sistema de conductes (és de suma importància que l’ irrigant arribi a la zona final de la arrel) i segellar tridimensionalment els conductes . Si es fa la endodòncia sense el dice de goma la segona part, desinfectar el sistema, no es pot asolir. Si entra saliva als conductes, entran bacteries que faràn que fracasi el tractament.
A més a més, el dic evita greus accidents , com per exemple que el pacient empasi, o encara pitjor, aspiri de forma accidental els líquids o els petits instruments que fem servir durant el tractament.
- Reproduït amb permís del Dr. Arnaldo Castellucci
Treballar amb el dic de goma evita també la sensació desagradable de aigua acumulada a la gola i elimina la necesitat constant de empasar. D’aquesta manera el pacient està més tranquil i segur.